• Clínica Teknon Privat
    +34 93 595 17 10
  • Hospital de Berga
    +34 93 824 34 04
  • Gabinet Mèdic Berguedà
    +34 93 822 07 07
Share
    • 28 ABR. 16
    • 2
    Com puc prevenir que em lesioni practicant running?

    Com puc prevenir que em lesioni practicant running?

    Share

    Un estudi recent permet conèixer una de les causes principals de lesions en els corredors. Les causes de lesions en corredors són múltiples i és difícil valorar la influència de cadascuna d’elles: quilometratge, terreny, calçat, pes, tipus de córrer, dietes, estat muscular, entrenament,… El 90% de corredors perden temps d’entrenament cada any per algun tipus de lesió.

    Aquest nou estudi ha estat publicat al desembre en la revista britànica de medicina esportiva (veure resum més endavant). Els investigadors d’Harvard Medical School han decidit mirar l’impacte de la gambada de cada corredor, és a dir, el cop o impacte de càrrega, i relacionar-ho amb aquells que tenen més tendència a lesionar-se. La novetat és que ho han fet de manera prospectiva amb la qual cosa la fiabilitat és molt alta. Per a diferents tipus de corredors amb un cos similar i amb un estil de córrer similar poden tenir un impacte més o menys violent amb diferents quantitats de càrrega al moment de l’impacte amb el terra.

    La Professora Irene S Davis de Cambridge (USA) va estudiar a 249 corredores (Br J Sports Med doi:10.1136/bjsports-2015-094579). Ho van fer solament en el sexe femení per evitar les diferències entre sexes. Les van seguir durant un període de 2 anys i van veure la càrrega vertical instantània que presentaven, juntament amb les lesions òssies i de parts toves. El resultat de l’estudi va permetre veure que les que presentaven una càrrega vertical o impacte més elevat es lesionaven més.

    Aproximadament un 9% de les corredores (21 en l’estudi) mai s’havien lesionat ni es van lesionar durant l’estudi i eren les que presentaven impactes de càrrega menors.

    Com es pot reduir aquesta càrrega o impacte vertical? Existeixen diferents teories i formes d’entendre-ho. Però podrem generalitzar dient que podem reduir l’impacte de 5 maneres:

    1. Augmentant la nostra cadència (major nombre de passos per cada quilòmetre o minut, valors propers a 180 ppm solen ser menys lesius).
    2. Optimitzant la nostra càrrega (corregir pronacions o supinacions) amb suports plantars (plantilles).
    3. Reduir l’oscil·lació vertical (el salt cap amunt), buscar que l’objectiu sigui que el centre de gravetat es desplaci cap a davant i no cap amunt i a baix.
    4. Evitar el overstriding (o sobregambada) en que el peu entra en contacte amb el sòl molt per davant dels malucs. El millor és que cada gambada sigui propera al nostre centre de gravetat.
    5. Concentrar-se perquè tant turmell com a genoll participin en la recepció de l’impacte.

    Un adequat estudi de la marxa en un centre de biomecànica ha d’ajudar a polir la nostra forma de córrer, especialment, en aquells que presenten més tendència a lesions tant de parts toves com òssies.

    A continuació adjuntem el resum (o ‘abstract’) de l’estudi per a aquells interessats.

    Greater vertical impact loading in female runners with medically diagnosed injuries: a prospective investigation

    Irene S Davis1,

    Abstract

    Background Running has been critical to human survival. Therefore, the high rate of injuries experienced by modern day runners is puzzling. Landing on the heel, as most modern day shod runners do, results in a distinct vertical impact force that has been shown to be associated with running-related injuries. However, these injury studies were retrospective in nature and do not establish cause and effect.

    Objective To determine whether runners with high impacts are at greater risk for developing medically diagnosed injuries.

    Methods 249 female runners underwent a gait analysis to measure vertical instantaneous loading rate, vertical average loading rate (VALR), vertical impact peak (VIP) and peak vertical force. Participants then recorded their mileage and any running-related injuries monthly in a web-based, database programme. Variables were first compared between the entire injured (INJ; n=144) and uninjured (n=105) groups. However, the focus of this study was on those injured runners seeking medical attention (n=103) and those who had never injured (n=21).

    Results There were no differences between the entire group of injured and uninjured groups. However, all impact-related variables were higher in those with medically diagnosed injuries compared with those who had never been injured. (effect size (ES) 0.4–0.59). When VALR was >66.0 body weight (BW)/s, the odds of being DX_INJ were 2.72 (95% CI 1.0 to 7.4). Impact loading was associated with bony and soft-tissue injuries.

    Conclusions Vertical average loading rate was lower in female runners classified as ‘never injured’ compared with those who had been injured and sought medical attention.

    Share
    Comentar →
  • Posted by FISIOVITAL SL. on 1 maig, 2016, 18:23

    Benvolgut Dr. Pere Mir.
    He llegit l’article sobre la prevenció de les lesions dels runnings. He de dir que he corregut per les serres (muntanyes petites) d’ençà que era petit, no solament he corregut, sinó que he saltat i he fet tot allò que fan els cabirols, molt abans que és poses de moda. Els cinc punts que esmenta’n en l’estudi, hem semblant mot encertats (el primer i el quart són pràcticament el mateix), potser hauria estat bé afegir-hi algun més
    6. La morfologia de cada individuo, igual que un lluitador de sumo no és aconsellable que sigui jockey, doncs segons quina tipologia de corredors està abocada al fracàs des del seu inici.
    7. Estiraments musculars i mobilització articular. Es té clar que la musculatura amb el temps (a mesura que ens fem grans) se’ns va escurçant i per tant les zones articulars estant més en contacte i pateixen un estrès mecànic i com a conseqüència l’impacte provoca lesions cartilaginoses i lligamentoses i de part toves en general.
    8. La moda o esnobisme. Si una persona que no ha fet mai ioga els poses a fer la posició del loto, és molt probable que acabi amb una meniscopatia, doncs aquí passa el mateix, si no estàs acostumat , des de ben jove a la bona practica i higiene de l’esport i ho comences a fer de gran el desenllaç pot acabar amb lesió, quelcom totalment normal i fàcil d’entendre.
    El volia felicitar per l’article, doncs, segurament n’hi haurà persones que en trauran profit.
    Atentament.
    Josep Ramon Baró
    Fisioterapeuta

    Reply →
    • Posted by Dr Pere Mir on 1 maig, 2016, 23:33
      in reply to FISIOVITAL SL.

      Hola Josep Ramon,
      Tens raó. No volia ser un compendi de les mesures preventives que segur que n’hi han més, com les que tu dius. Sino aprofitar l’article americà per recordar 4 coses. La diferència entre la 1 i la 4 vol ser diferenciar la gambada curta (em costa fer servir aquesta paraula com a traducció de ‘zancada’) i la posició del centre de gravetat. No sempre van associades, tot i que és cert que si una va desequilibrada l’altre també.
      Si et sembla bé en un parell de mesos tornem a reescriure junts l’article i hi posem les teves aportacions, juntament amb altres que ens semblin interessants. Intento fer articles que no siguin massa llargs de llegir i més aviat fàcils de digerir.
      Veig a la web que tens el teu centre a Sant Cugat des de fa 20 anys: deu ni do!!! Felicitats pels 20 anys.
      Gràcies per llegir-me i pels teus encertats comentaris. Salutacions,
      Dr. Pere Mir
      http://www.drperemir.com

      Reply →

Comenta aquesta publicació

Cancel reply

Photostream

Share