Español
English
El metge del segle XXI
Dr. Pere Mir
Propers al final de la segona dècada d’aquest segle i en la meva tercera dècada d’exercici professional (iniciat el 1992) em permeto escriure unes reflexions sobre el metge del segle XXI. Diferent és el metge que van formar els meus professors al que s’aconsegueix una maduresa professional més enllà dels 50 anys. Em veig diferent i veig diferent la meva professió. Em veig diferent perquè tenia que recanalitzar la meva professió.
La meva professió ha canviat. El metge humanista, distant, solitari, egocèntric, situat a l’altre costat de la taula, ha anat transformant cap a un metge tecnològic, cercà, en equip i globalitzat, que ha eliminat la taula de en mig. La progressió en el coneixement avança a una velocitat que obliga a la superespecialització per poder mantenir-se actualitzada. Els professionals actuals han de ser compromesos, interdisciplinaris, cooperatius, compassius i capaços de proporcionar una assistència integral i integrada, especialment als pacients afectats per malalties cròniques. Les demandes de salut augmenten amb l’envelliment de la població, les malalties cròniques i la innovació tecnològica. Veig un metge progressivament més coneixedor de les TIC, més empàtic, més amable i més proper. Pell amb pell amb els seus pacients. Serà un metge més emotiu i que tractarà el pacient des d’una perspectiva global, aprofundint en les seves emocions, en la seva estabilitat personal, familiar, en la seva readaptació, en les seves perspectives, en les seves esperances i en els resultats dels seus tractaments.
Els canadencs defineixen que un metge ideal -al que els anomenen un metge expert- ha de realitzar en la seva activitat laboral sis rols: professional, líder, col·laborador, comunicador, promotor de la salut i acadèmic. Per a cada un d’aquests rols es troben definides unes competències específiques i s’han elaborat unes recomanacions i estratègies perquè els programes de Medicina puguin orientar els seus objectius a la consecució d’aquests.
Necessàriament al nostre país ha de haver-hi un canvi també econòmic. Els salaris en altres països dupliquen o tripliquen els salaris espanyols, els nostres millors professionals han de treballar a Espanya. La contribució del professional a la Sanitat Pública seria més productiva, més intensa i més compromesa, seria definitivament millor. No podem defensar un sistema sanitari d’excel·lència pagant uns salaris indeguts. A això s’afegeix que 1 de cada 3 metges treballen en condicions d’inestabilitat laboral (sobretot els joves). S’ha devaluat el reconeixement al professional i això necessàriament afecta el seu perfil i implicació.
Aquest metge ha de rebre formació en aquells aspectes que no té: comunicació, xarxes socials, geobiologia, telemedicina, … Així mateix millorarà en aquells aspectes precaris: bioètica, informàtica, idiomes, navegació, impressió 3D, …
Les universitats i la formació acadèmica es diversificarà a centres hospitalaris que siguin capaços d’oferir formació integral als estudiants. Es trencaran estereotips rígids i poc funcionals. Naixeran nous doctors molt millor formats, eficients i capaços de veure la malaltia, el pacient i el seu context, d’una forma integral.
Hem de perdre la medicina, abandonar tots aquells tractaments no recolzats en l’evidència científica, lesives, ineficaces i ineficients. Hem de deixar l’excessiva irradiació dels nostres pacients, en especial dels nens. I exigir a les autoritats sanitàries que es compleixi la normativa europea en matèria de control de les irradiacions als nostres pacients (Carnet de Dosimetria) que ja hauria de funcionar en el nostre país segons Directiva Europea des de febrer de 2018.
Finalment, gràcies a cada un dels meus pacients, tots ells són una oportunitat per a mi ser millor mèdic. I gràcies a tot l’equip de professionals que treballen amb mi, és un plaer treballar amb professionals amb la seva responsabilitat i el seu elevat nivell de competència. Aprendre i millorar en Medicina no té final, és un camí constant, vital, professional, científic, responsable, compromès i autodissenyat.
Els pròxims 10 anys van a haver-hi uns canvis socials radicals i que desbordaran el que va ocórrer en els 50 anys anteriors. Els metges tenim un compromís social que ens obligarà a liderar les noves reflexions en sanitat, societat, tercera edat, dependència, drets i humanitat, allà estarem, exigint el progrés social i la salut a la nova classe política que ens ha de permetre oblidar la realitat.
Veig un futur obert i prometedor, però entre tots hem de canviar moltes coses. Salut per a tots.
Dr. Pere Mir
www.drperemir.com
Comentar →
Gràcies Dr. Mir per cuidar-nos des de tan aprop. És un privilegi tenir un professional tan altament qualificat al petit Hospital Sant Bernabé de Berga. La teva proximitat, la teva dedicació, la teva implicació i sobretot la teva honestedat et fan més gran encara. Quina sort que tenim la gent de les terres berguedanes!
Reply →in reply to Fina Llado Font
Moltes gràcies Fina pel teu comentari!
Reply →