• Clínica Teknon Privat
    +34 93 595 17 10
  • Hospital de Berga
    +34 93 824 34 04
  • Gabinet Mèdic Berguedà
    +34 93 822 07 07
Share
    • 29 FEBR. 16
    • 0
    Els peus de fang dels germans Gasol

    Els peus de fang dels germans Gasol

    Share

    Les 12 recomanacions per evitar la fractura de estrès del peu

    Dr. Pere Mir

    Els germans Pau i Marc Gasol són jugadors de bàsquet al màxim nivell a la NBA (lliga americana). Tots dos han patit lesions complexes del peu en moments importants de la seva carrera esportiva. En Pau fou al Mundial del 2006, un dels moments culminant de la seva carrera. El Marc ho ha estat ara. La fractura de estrès del metatarsià és una patologia previsible, de curació lenta, que avisa i que és infravalorada en molestes ocasions.

    En Pau (215 cm, 115 kg) jugava les semifinals del Mundial del 2006 (26 anys aleshores) quan en una jugada d’atac es lesionava el peu en el recolzament final a sota la cistella. No hi havia caiguda ni gir, simplement en un recolzament normal. M’enrecordo de veure la imatge per TV i pensar en una fractura de estrès perquè no hi havia traumatisme. A la Clínica Kato de Saitama (Japó) li feien el diagnòstic que li faria perdres la final. Els seus companys però l’ajudarien a guanyar la medalla d’or en aquell Mundial.

    En Marc, amb els seus 216 cm (120 kg, actualment 31 anys), jugador dels Memphis Grizzlies, ja presentava dolor previ en la zona com a conseqüència de petites esquerdes (fissures) que avisen de la possibilitat de la fractura, però els fisioterapeutes de Memphis ho van ignorar. Fins que es va trencar l’ós. Aleshores es visualitza per radiografia i ressonància a la Clínica Campbell de Memphis una lesió que s’hauria d’haver diagnosticat abans. Es troba en dubte si podrà ser als Jocs Olímpics de Río a l’Agost, ja que són fractures que es recuperen entre 3 i 6 mesos. La temporada del Marc amb 16.6 punts de mitja per partit i tal com diu ell “lluitant al màxim” va portar al seu peu a un nivell d’exigència que no va poder aguantar.

    Com és que es repeteixen lesions i patrons? Hi ha 3 zones d’especial debilitat al peu: el coll del 2n i 3r metatarsià i a la zona metafisodiafisària del 5è metatarsià del peu, que son les zona amb més risc per la dificultat de vascularització. El jugador de bàsquet d’èlit conflueixen 3 factors: 1) Pes molt elevat. Cada peu dels germans Gasol té que suportar aproximadament uns 60 kg de pes. 2) Sobrecàrrega repetida. Es veu en jugadors de bàsquet de competicions molt exigents com la NBA (2-3 partits a la setmana) o de corredors de maratons i ultramaratons. 3) Alteració forma del peu amb els anys. Es produeix un canvi del recolzament del peu com a conseqüència de l’augment de pronació per insuficiència dels lligaments i tendons de la part medial i plantar del peu.

    Hi ha diverses conductes que es poden fer per evitar-ho. Destaquem dotze mesures preventives: 1. Són necessaris uns suports plantars (plantilles) personalitzats, dinàmics, resistents (la fibra de carboni i els nous foams en diferents combinacions apareix com el nou material que dona més resistència, 3D Scan Sport, www.podoactiva.com) i amb memòria, que s’han de renovar cada any o cada 2 anys. 2. Estudis de la marxa anuals (estudis de podobarometria i de biomecànica). Hi ha alteració en el patró de la marxa (com caminar) que canvien d’any en any i precisen de noves correccions. 3. Detecció precoç de possibles riscos. La ressonància o la gammagrafía té un paper molt important en aquest fet. 4. Evitar el sobrepès. Marc havia arribat als 155 kg. Ara amb 120 kg aquestes lesions són més difícils. 5. Exercicis d’enfortiment de turmells i peus: Bosu, Theraband, cadena tancada, …. 6: Evitar les superfície més dures i traumàtiques (asfalt, pista,…). 7: Calçat amortidor. Evitar els tacs durs en zones de risc en el futbolista (lesió que va patir Messi) i disposar d’un calçat amb superfícies interiors amortidores (en el cas del Marc darrerament les Nike Hyperdunk). 8: Evitar la fatiga de grups musculars del peu per exercicis rutinaris i perllongats. Han de ser exercicis variats i intermitents. 9: Bona higiene podològica. S’han d’evitar ampolles, ulls de poll o altres lesions que siguin doloroses i canviïn el tipus de recolzament. 10: Augmentar de forma gradual la intensitat, distàncies i temps d’entrenaments. No més d’un 10% setmanal. Especialment important en els període de recuperació tant de fractures de estrès com altres. 11. Mesurar els nivells de vitamina D o colecalciferol en sang. Especialment important en esports d’interior en pavellons (el bàsquet ho és) i en països amb poc sol (climes freds). Un nivell de vitamina D baixa predisposa a fractures de estrès i a la seva dificultat en consolidar. 12. Evitar les dietes vegetarianes 100% (per ser baixes en proteïnes) i també evitar les dietes baixes en calci.

    Però un cop tenim la lesió hem de tenir present que és important mantenir el volum muscular per facilitar el retorn posterior (es pot fer amb esports que no siguin de càrrega: natació, gimnàs, ciclisme,..), la cirurgia estalvia temps de recuperació i la fractura de estres necessita repòs al principi i una reincorporació posterior molt progressiva (10% setmanal i període d’estabilització assolit al 50%). S’ha de fer prevenció en l’altre peu perquè fins a un 25% poden ser bilaterals.

    En definitiva, els peus d’en Pau i en Marc necessiten més prevenció, tractaments més personalitzats, estudis amb 3D Scan Sport, control del pes, control de la dieta, utilitzar els nous materials per a suports plantars, tonificació tendinosa i muscular interna del peu i estabilitzadora del turmell, evitar en el possible sobrecàrregues addicionals (amistosos, torneigs menors,…), mesurar nivells de vitamina D i reincorporació progressiva. En definitiva, són el principal risc per a les seves carreres professionals que cuidant tots aquests detalls segur que podran ser molt més llargues i exitoses.

    Share
    Comentar →

Comenta aquesta publicació

Cancel reply

Photostream

Share