Consells per malalts amb PROBLEMES DELS PEUS

Les sabates han d’ésser còmodes, ben adaptades i segures (veure també Full de “Consells sobre tipus de sabates”).
Caminar diàriament.
Mai caminar descalç sobre cap tipus de superfície o terra, anar sempre calçat i protegit.
No fumar. Empitjora la pell i la circulació dels peus.
A partir dels 60 anys és recomanable un control cada 3 anys amb el podòleg.
Es recomanable revisar visualment els dos peus un cop a la setmana a partir del 60 anys (un mirall petit pot ajudar a revisar les plantes dels peus), s’ha de fer diàriament si és un malalt amb diabetis tipus II o problemes greus de circulació.
Neteja diària durant 5 minuts i assecat cuidadós dels peus (sobre tot entre els dits), especialment important en diabètics o en malalts amb problemes de circulació importants, amb neuropaties o amb facilitat per nafres. No es perllongarà més de 5 minuts per evitar la maceració. És preferible utilitzar un gel o un sabó amb un pH àcid.
En pells humides utilitzar polsos de talc sense perfum, si és possible amb òxid de zinc, poca quantitat i només en espais interdigitals.
En pell seca utilitzar vaselina o cremes humectants amb lanolina, sobretot en àrees de queratositat o d’esquerdes cutànies.
Mitjons:

Són preferibles de cotó o de llana, sense costures que es clavin, això és especialment importants en els malalts diabètics.
Ben adaptats.
Sense forats ni zones deteriorades.
Es recomana canviar-los i netejar-los diàriament.

Llimar amb llimes fines i amb forma recta (és preferible que ho faci un podòleg).
No es recomana la utilització de callicides ni d’altres substàncies, ho ha de fer el podòleg.

En ungles hiperqueratòsiques i còrnies (molt gruixudes): llimar amb una llima de cartró (no metàl·lica).

Si hi ha fongs plantars (a la planta del peu) o interdigitals (entre els dits):

En llocs públics utilitzar un calçat adequat de protecció: per evitar els fongs de les piscines i les cremades de les platges.
Utilització d’ortesi pels dits del peu (separadors i adaptadors):

Hi ha separador pels galindons. No eviten la progressió del galindó, només milloren el dolor si n’hi ha.
Quan hi hagi facilitat de maceració entre els dits es poden posar separador.
Els adaptadors fets individualment a mida (podòlegs) són els més útils i els que més protegeixen.

Tallar-les rectes, seguint el contorn del dit i procurant que no
quedin massa curtes.
Fer-ho cada 2 setmanes (1 setmana en diabètics).
Tallar-les desprès de dutxar-se perquè estan més toves.
No tallar les voreres de la ungla perquè podria tallar-se la pell.
Llimar-les amb una llima, especialment els angles aguts.
Si hi ha problemes visuals o de flexibilitat de les cames o d’habilitat de les mans: ajudar-se de familiars o d’especialistes (podòlegs).
Si onicocriptosi: s’ha d’extreure parcial o totalment l’ungla per part d’un especialista. Consultar amb el podòleg.

PROBLEMES PEUS

Si per problemes visuals, de mobilitat o amb les mans (amputacions, Parkinson) o similar, no ens podem cuidar els peus hem de buscar un familiar o cuidador que ho faci.