1. Les sabates han de ser còmodes, adaptades, segures i higièniques.
2. Les sabates amb cintes o tancaments elàstics o amb cordons són, en general, més segures que les sabates rígides i sense cordons perquè s’adapten millor al peu. Depèn de que un pugui blegar bé el genoll i el maluc per arribar a lligar els cordons. Si no es pot es faran servir calçadors o adaptadors, però sempre s’ha d’anar ben calçat. No deixar mai cordons que pengin massa (hi ha un risc de caigudes).
3. Les soles de les sabates han d’ésser no lliscants, és a dir, tenir un bon dibuix o gravat. Es recomana de cuir per la seva flexibilitat en nens i de goma en la gent gran perquè s’agafen més al terra, no es recomanen de plàstic. És especialment important evitar sabates amb soles llises al caminar per terres mullats o lliscants.
4. Les sabates no han de quedar fluixes ni han de calçar malament, sempre és recomanable que siguin tancades per darrera (evitar xancletes o similar, especialment per caminar o per fer esport) perquè són més segures i estables (evitar el risc de caigudes). El contrafort no ha de limitar el moviment del turmell ni ser massa rígid.
5. Tipus de taló:

• Es poden portar 1 o 2 dits (de 2 a 4 centímetres) de taló, especialment en les senyores.
• Més de 4 centímetres carrega la part de davant del peu i el genoll. El límit tolerable pel peu són els 6 centímetres.
• Els talons alts és igual que siguin de punta fina o de base ample, perquè carreguen per igual el genoll. Els de punta fina són una mica menys estables.
• Quan s’ha portat taló tota la vida una sabata plana pot carregar massa el peu, millor una mica de talonet.

6. En les sabates femenines són preferibles les que cobreixen la part superior del peu (aquesta zona és diu l’empeny) que les que la deixen a l’aire, perquè donen més seguretat.
7. Al comprar sabates noves provar de compra-les o provar-les al final del dia perquè el peu s’infla durant el dia, i si es compren i es proven al matí pot ser que al vespre no ens hi entrin.
8. Les sabates que calcin bé han d’adaptar-se de forma natural al peu i han d’ésser còmodes. Ho han d’ésser des de la primera vegada que es posen.
9. Els dos peus poden ser diferents: tenir en compte el peu més gran, si fa falta posar una plantilla en el més petit.

10. Els dits han d’encaixar bé a la sabata, el taló no ha de relliscar. S’ha         d’estriar la longitud adequada, ni que el dit gros vagi apretat ni que el peu es llisqui dins de la sabata. Ha d’haver-hi aproximadament un centímetre de distància entre la punta del dit més llarg i la sabata.  La puntera ha d’ésser ample en alçada i amplada per acollir els dits sense comprimir-los ni limitar la seva mobilitat.
11. Sempre s’ha de provar les sabates, el número pot canviar amb el  temps. S’han de provar de peu i caminar una mica.  Suficient alçada de la part superior (sobretot si artrosi).

12. Fer servir les sabates només 1 o 2 hores al dia durant les primeres 1 o 2 setmanes, perquè les sabates i el peu es vagin adaptant d’una forma progressiva.
13. La gent gran no fer servir sabates amb expansions laterals de cautxú, esportives, perquè es poden   enganxar especialment en estores (per evitar caigudes en la gent gran).
14. Existeixen sabates ortopèdiques (a les ortopèdies) que són especials   per malalts amb deformitats molt importants dels peus.
15. A partir dels 60 anys és recomanable un control cada 3 anys amb el podòleg.
16. S’han d’evitar les sabates amb plantilles massa esponjoses, poden ser massa toves o inestables. Tampoc per motius higiènics les que transpiren poc.

Recomanacions sobre plantilles:

• Les plantilles han d’estar prescrites per un metge desprès del diagnòstic d’un determinat problema concret dels peus, i han de ser individualitzades per cada persona.
• L’ús de plantilles estàndard no acostuma donar bons resultats, de fet pot empitjorar el problema.
• Les plantilles han de poder utilitzar-se amb qualsevol sabata i caber adequadament dins de la sabata de manera que no facin que el peu es trobi estret dins de la sabata, ni es trobi tan gran que es pugui desplaçar dins de la mateixa.
• Les pot fer un podòleg o una ortopèdia.
• Les plantilles no s’han de moure dins de la sabata.
• Han de pesar poc per facilitar el seu ús i que es puguin rentar.