• Clínica Teknon Privat
    +34 93 595 17 10
  • Hospital de Berga
    +34 93 824 34 04
  • Gabinet Mèdic Berguedà
    +34 93 822 07 07
Share
    • 06 MARÇ 17
    • 1
    El runner davant dels seus dubtes

    El runner davant dels seus dubtes

    Share

     El runner davant dels seus dubtes, que són els meus.

    Dr. Pere Mir

    La velocitat i la penetració a la qual arriben nous estudis i notícies al món del running sorprèn fins i tot a aquells que ens dediquem des de fa anys. Molts són els dubtes que la nova tecnologia i tendència suggereixen als corredors. El 80% dels runners continuen tenint algun tipus de lesió cada any. Avui parlarem del minimalisme i pronació natural.

    L’actual tecnologia en calçat esportiu (drop, amortiguació, reactivitat, antipronació, …) deixen dubtes a molts dels que les proven, a causa que no disminueixen l’índex de lesions. La pronació natural és la torsió suau del peu a la recepció a terra. La seva finalitat és absorbir progressivament l’impacte i donar forma a l’arc plantar per esmorteir aquest impacte. Iniciant el contacte en la part externa i finalitzant a la interna. La pronació depèn fonamentalment de l’articulació subastragalina que es troba al centre de la part posterior del peu, si bé acaba participant tot el peu.

    La pronació és un acte natural del peu que ens evita les lesions de la part externa del mateix. El peu està compost per 26 ossos, 33 articulacions, 12 tendons i 18 músculs, la qual cosa pot donar idea de la seva gran complexitat.

    El minimalisme (càrrega de inici anterior) argumenta que la immobilització i entallatge dels nostres peus en calçat amortiguat  (càrrega d’inici posterior a taló, EVA o Boost o Flytefoam o similar) produeix atròfia per reduir el treball intern del propi peu. El problema és que quan evitem aquesta hiperprotecció (calçat minimalista) existeixen 6 factors que poden sobrecarregar el nostre peu (pes, càrrega asimètrica, artropatia, manca entrenament, falta d’adaptació o desequilibris de parts toves). És aquí on el calçat minimalista augmenta el risc de lesions (fractura estrès, sesamoiditis, metatarsàlgia, tendinopatia, fascitis o artritis de sobrecàrrega) principalment per la seva càrrega davantera.

    El peu humà està dissenyat per córrer. Necessito escriure-ho per evitar errors d’interpretació. Però no tots els peus poden córrer de la mateixa manera, fonamentalment condicionat per la resta del cos en els termes expressats (pes, alineació, estat articular, entrenament, psicologia, …). És per això que les Unitats de Podologia Esportiva ha de tendir a ser Unitats Multidisciplinàries de Patologia Esportiva, per la necessitat d’integrar dietista, psicòlegs, metges de l’esport, traumatòlegs, fisioterapeutes i rehabilitadors, a més de podòlegs. La càrrega de la sabata amortiguada busca fonamentalment el taló, la càrrega de la sabata minimalista experimenta una transició inconscient del corredor cap a la zona anterior (metatars). Això implica un major treball del migpeu i una càrrega en flexió de genoll. És a dir, l’amortiment del calçat es trasllada en l’espardenya minimalista al genoll (principalment al genoll, participen també maluc i turmell).

    Córrer de forma regular també i tenir un pla d’entrenament personalitzat és una bona forma d’evitar les lesions. En aquest sentit la majoria d’estudis concreten entre 3 i 4 sortides a la setmana. Evitar l’augment de quilometratge d’una setmana a un altre, com a mínim bisetmanal. Si hi ha una sobrecàrrega baixar el ritme i la distància, si hi ha dolor fer un entrenament alternatiu sense càrrega (natació, bicicleta, el·líptica, ..) que mantingui certa oxigenació i ajudi a la recuperació.

    Els estudis comparatius entre calçat minimalista/amortiguat tenen en la majoria de casos problemes de disseny. El problema més habitual d’aquests estudis és que en els runners que proven el calçat minimalista no inclou un període d’adaptació necessari si vénen d’utilitzar regularment calçat convencional, sinó que simplement es posen a córrer amb un o altre calçat.

    Els meus consells són molt clars: corredor amb IMC (índex de massa corporal) superior a 30, metatarsalgies, insuficiència del primer radi, tendinitis d’Aquil·les o tibial posterior, baix nivell d’entrenaments, artropatia subastragalina, artropatia de genoll o fractures d’estrès prèvies no recomano el minimalisme. Recomano evitar especialment en les dones a partir dels 50 anys. En canvi, corredors amb IMC <30, talàlgies o fascitis / fasciosis o síndrome de la cintilla iliotibial, corredors habituals i bona alineació del retropeu, crec que el minimalisme o naturalisme (millor aquesta segona) és una bona opció per mantenir un treball actiu del peu i evitar lesions. A partir d’aquí evidentment hi ha molts calçats intermedis i diferenciats que obliguen a mantenir un estret vincle amb el vostre podòleg esportiu i amb el nostre tècnic en running. En qualsevol cas, la transició entre un i l’altre molt lenta i progressiva, especialment de l’amortiguació al minimalisme. Als meus 49 anys, amb una pronació important (portador de plantilles), corredor d’asfalt / camí ferm i amb IMC> 30 feia servir, menys del que hagués volgut, un calçat parcialment esmorteït, amb drop 8, 320 gr, i una forma ampla (necessària per als meus suports plantars). Avui acabo d’estrenar unes Kayano 22, amb gel davant i darrere, sense el Flytefoam de les Kayano 23 que crec que és una molt interessant alternativa però no disponible en el meu 47 de peu, i especialment indicada per a pronadors importants com jo i amb discreta tendinitis de tibial posterior. Me’n vaig a un drop 10 i amb això a talonejar més, i intentaré baixar-lo quan em trobi còmode amb mitges distàncies.

    Crec que ser radical en un o altre concepte et fa perdre moltes oportunitats que et dona l’esport.

    Dr. Pere Mir

    Share
    Comentar →
  • Posted by Carlos Danci on 8 mar, 2017, 18:28

    Muy interesante y detallado. Me permite replantearme mis zapatillas deportivas, intentaré contactar con un técnico en calzado. Qué drop me recomendaría para un corredor de 3 días a la semana medias distancias sin pronación conocida?

    Reply →

Comenta aquesta publicació

Cancel reply

Photostream

Share