• Clínica Teknon Private
    +34 93 595 17 10
  • Hospital de Berga
    +34 93 824 34 04
  • Gabinet Mèdic
    +34 93 822 07 07
Share
    • 03 MAR 16
    • 0
    Entrevista Josep Vidal i Alaball, soci de CAMFiC i membre d’EURIPA (European Rural and Isolated Practitioners Association)

    Entrevista Josep Vidal i Alaball, soci de CAMFiC i membre d’EURIPA (European Rural and Isolated Practitioners Association)

    Share

    Dr. Josep Vidal-Alaball: La nostra Medicina Familiar i Comunitària està entre les millors dEuropa.

    He demanat autorització al Dr. Vidal-Alaball per publicar aquesta entrevista en el meu blog perquè crec que tradueix el moment actual del metge de primària, del món 2.0 i les oportunitats de futur. L’entrevista ha estat publicada a la pàgina web de la CAMFiC el 26 de febrer del 2016.

    Entrevista Josep Vidal i Alaball, soci de CAMFiC i membre d’EURIPA (European Rural and Isolated Practitioners Association)

    Josep Vidal-Alaball (@jvalaball) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Actualment és metge rural i treballa a Artés, un poble d’uns 5.600 habitants, prop de Manresa, però ha dedicat uns quants anys de la seva carrera a la gestió sanitària a la Catalunya Central. És membre del Comitè Executiu d ‘EURIPA, una associació de metges i metgesses rurals d’Europa que forma part de WONCA, l’organització mundial de metges i metgesses de família. Des del 2015 també n’és el tresorer, gestiona les “modestes finances” de l’Associació.

    Va néixer a Berga i va estudiar medicina a Barcelona, però quan va acabar la carrera va decidir marxar a fer l’especialitat a Plymouth i Tavistock, a Anglaterra. “Aquesta experiència va ser molt enriquidora, acabada l’especialitat vaig treballar com acadèmic al Departament d’Atenció Primària a Cardiff, vaig estar involucrat en recerca, educació mèdica, vaig exercir com a metge de família en algunes de les zones més necessitades del sud de Gal•les, i vaig treballar en Salut Pública. A finals de 2006 vaig decidir tornar a Catalunya per treballar com a metge rural”.

    En la seva etapa de gestor va iniciar alguns programes de molt èxit com el de telemedicina. Li agrada utilitzar les noves tecnologies i confia en el ventall de possibilitats que ofereixen als professionals sanitaris, tant per compartir coneixements com per treballar en la prevenció de malalties i en la promoció de la salut. Pensa que Internet i les xarxes social poden ser una bona eina per ampliar la comunicació amb els pacients, oferir-los un canal d’informació i empoderar-los, tot i que reconeix que encara no està desenvolupada la seva utilitat a la tasca assistencial.

    Ens pots explicar què es fa a EURIPA i com es treballa?

    EURIPA pretén donar a conèixer la realitat de la medicina rural europea, vol potenciar la utilització de les noves tecnologies en l’àmbit rural, vol afavorir la recerca en el medi rural i garantir el recanvi generacional dels professionals que treballen en la medicina rural.

    EURIPA té la presència de representants de diferents països europeus, això fa que només ens puguem reunir físicament una vegada a l’any en els anomenats Fòrums de Salut Rural. Enguany el Fòrum tindrà lloc el 23 i 24 de setembre a Marsella. M’agradaria que algun any es pogués celebrar aquest fòrum a Catalunya. Durant la resta de l’any, EURIPA treballa mitjançant eines de comunicació electrònica i a través de les xarxes socials,   Twitter di Facebook.

    Quines són les necessitats i els reptes de l’AP a l’entorn rural?

    L’AP en l’entorn rural té les mateixes necessitats que l’AP a tot arreu, però hi han algunes necessitats que potser són més específiques o que són més punyents en aquest medi; l’envelliment de la població per exemple, és un fet que es dóna també en el medi urbà, però en el rural és més accentuat. En el medi rural, com enlloc hem notat l’augment de la complexitat dels pacients amb l’agreujant de què estem més lluny dels centres hospitalaris i hem d’assumir més responsabilitat en el maneig d’aquests pacients. Em preocupa també l’augment de l’edat dels professionals que treballem en el medi rural i el fet que siguem capaços d’atraure a professionals joves i ben formats. En aquest sentit, estar lluny dels centres de formació no ens afavoreix.

    Per a mi, un dels reptes més importants que tenim a l’AP rural és poder oferir els mateixos serveis sanitaris i amb la mateixa qualitat, o inclús millor, a la nostra població, de manera que no es vegin desafavorits pel fet de viure en el medi rural.

    En l’àmbit de la Medicina Familiar i Comunitària què ens uneix a altres països europeus? És important la feina conjunta?

    Crec que la nostra Medicina Familiar i Comunitària està entre les millors d’Europa, això ho puc constatar quan parlo amb col•legues d’altres països. Ens podem comparar perfectament amb l’AP de països com el Regne Unit o els Països Nòrdics. El fet de tenir una atenció primària que sigui la porta d’entrada al sistema sanitari, tal com es dóna a Catalunya, és un dels fets que per a mi, és imprescindible si es vol tenir una atenció sanitària de qualitat, i això, desgraciadament no es dóna en molts països europeus.

    La feina conjunta en l’àmbit europeu és molt important, ja que s’aprèn molt de veure com es fan les coses en altres països. Crec que és vital que estem en contacte amb l’AP europea.

    Què podem importar i què podem exportar?

    Podem exportar, la nostra capacitat per treballar en equip, sobretot amb els Equips d’Atenció Primària i el treball conjunt amb infermeria a través de les Unitats Bàsiques d’Atenció (UBAs). Podem importar d’Europa la capacitat de deixar treballar a l’AP i la sanitat en general sense que hi hagi ingerències polítiques. Sempre dic que la salut hauria d’estar en totes les polítiques, però la política hauria d’estar fora de la salut.

    Quina imatge es té a Europa del nostre sistema de salut, especialment de l’Atenció Primària? 

    Crec que a Europa tenen molt bon concepte del nostre sistema de salut i sobretot de l’AP. Envegen molt la capacitat resolutiva de la nostra AP i el treball que es fa amb infermeria. Tot i així, crec que hem de fer l’esforç de sortit i explicar més el que fem. Hem de creure més en nosaltres i sortir a explicar-ho sense por; encara que ho haguem de fer en anglès i això ens costi!

    Tu vas fer l’especialitat i vas començar a treballar al Regne Unit? Perquè vas decidir fer-ho allà? Com va ser l’experiència i que et va aportar?

    Sí, vaig fer l’especialitat a Plymouth, sud d’Anglaterra. Hi vaig anar una mica per conèixer el sistema sanitari, però al final em va temptar la idea de fer l’especialitat en un país on l’especialització en AP té una llarga tradició, i també el fet, ho reconec, de poder fer-ho amb unes condicions laborals molt més dignes de les quines podia trobar al meu país. L’experiència va ser extraordinària, i va canviar per sempre més la meva vida professional. Acabada l’especialitat vaig poder treballar en un departament d’AP fent recerca i docència i també vaig tenir l’oportunitat de treballar en salut pública i en projectes comunitaris. L’experiència em va aportar coneixements que he pogut anar aplicant a Catalunya en els darrers 10 anys. Conceptes com cronicitat, complexitat, pacient expert, empoderament dels pacients, medicina centrada en el pacient… els vaig poder absorbir fa més de 15 anys. Aquí fa pocs anys que es parla d’aquests temes.

    L’especialitat ha evolucionat molt. Com valores la tasca que s’ha fet en formació?

    Jo vaig decidir fer l’especialitat al Regne Unit, però en l’actualitat no em faria res fer-la a Catalunya, ara que he vist com es formen aquí els especialistes en AP, crec que estem assolint un nivell de formació molt semblant als dels altres països capdavanters en l’AP. Tot i així, crec que encara cal millorar les condicions retributives dels metges en formació.

    Quan vas tornar no et va costar gaire trobar feina. Ara mateix, la situació pels joves metges de família s’ha complicat i no tots aconsegueixen trobar-ne. Com valores aquest fet?

    És molt trist que no siguem capaços de regular la necessitat de metges en aquest país. Trobo increïble que tan aviat faltin metges i n’haguem d’anar a buscar a fora, com de cop i volta en sobrin i hagin d’emigrar. Les condicions de precarietat que tenen molts joves metges de família i d’altres especialitats en aquest país són deplorables i indignes en molts casos i amb això els estem obligant a haver de buscar feina a l’estranger. Estem renunciant a uns metges que ha costat molt de formar i que tenen un gran nivell, això és perillós, perquè jo vaig decidir tornar, però la majoria potser no ho faran.

    Ets un gran defensor de les xarxes socials… Com creus que poden ajudar al metge de família a millorar la tasca assistencial? 

    Sóc un gran defensor de les xarxes socials i estic convençut que ens poden ajudar molt en la tasca assistencial. Tot i així, reconec que personalment encara no he trobat com poder-les utilitzar de manera rutinària en la meva feina del dia a dia amb els pacients. Sí que les utilitzo per obtenir i compartir informació clínica rellevant per a la meva tasca assistencial.

    Han afavorit la relació entre els professionals i l’intercanvi d’experiències, doncs…

    Aquesta és una de les facetes de les noves eines 2.0 que personalment utilitzo més. M’han ajudat molt a conèixer a professionals d’altres zones geogràfiques i a poder intercanviar experiències i coneixements sobre la nostra professió.

    Quins són els canals o les eines 2.0 que creus que us poden resultar útils en la vostra tasca a l’AP?

    M’agraden molt els vídeos curts, ja siguin de tipus educatiu, com per exemple els que ajuden a utilitzar els inhaladors, o els vídeos de promoció de la salut i els hàbits de vida saludables. També trobo interessants els jocs que tenen missatges de promoció de salut (gamificació).

    Els metges de família prescriureu APPS en el futur?

    Bé, els americans diuen que “one app a day, keeps de doctor away!”. No sé si el futur va per aquest camí, però sí que sé que si es vol que les apps siguin útils per als pacients i per als professionals que estem en la primera línia, cal que a l’hora de dissenyar-les es tinguin en compte les nostres opinions, i no estic convençut que això passi en l’actualitat. Hi ha moltes apps de salut, però de moment no en conec cap que hagi canviat encara la manera que tenim d’interaccionar amb els malalts i tampoc detecto que els meus pacients les utilitzin de manera rutinària. 

    Hi ha també riscos? Quins són? 

    Totes les coses noves tenen els seus riscos. Cada vegada que hi ha hagut innovacions tecnològiques en la pràctica assistencial, hi ha hagut pors que aquestes interferissin en la relació metge-pacient. Cal recordar el que va passar amb la introducció de la història clínica electrònica i ara crec que ens seria molt difícil visitar sense un ordinador al davant. Amb les noves tecnologies passarà igual, segurament es faran algunes coses de manera diferent, però ens ajudaran a fer que els pacients puguin prendre més el control sobre la seva salut.

     

    Enllaç: Entrevista

    Share
    Leave a reply →

Leave a reply

Cancel reply

Photostream

Share