Español
English
Ens ha deixat el mestre de podologia Evarist Rodríguez
Evarist Rodríguez Valverde ens ha deixat avui, 6 d’abril a l’edat de 81 anys mentre passejava per un bosc del Berguedà. L’Evarist ha estat un dels podòlegs més importants de la història d’aquest país. La seva lluita de més de 50 anys per la podologia li va permetre aconseguir convertir-la primer en assignatura, després en especialitat i finalment en diplomatura. Ell explicava que eren 62 anys de professió… des del seu títol de “Practicante en Medicina y Cirugia” a l’Universitat de Barcelona de l’any 1953. Queda tot dit, crec que és impossible que torni a conèixer ningú amb una activitat professional tan dilatada.
Fou de la primera generació a Catalunya de “practicants en malalties dels peus” (any 1954, Universidad de Barcelona) i de la primera generació de “diplomats en Podologia” (1956, Universidad de Barcelona) a Catalunya. Va participar molt activament en la creació de la podologia com a especialitat moderna. Va crear nous dissenys de suports plantars, nous dissenys de sabates, nous materials, fou empresari amb èxit del sector, va crear signes propis per explorar la patologia del peu i sobretot va ser un Professor. El primer Professor de podologia d’aquest país. Moltes generacions de podòlegs han passat per les seves aules i pels seus tallers, no només catalans si no de tota Europa, especialment tenia molt seguidors a la resta d’Espanya, a Itàlia i a Portugal. Però també a França, a Holanda, a Bélgica, a Alemanya,…
La seva tasca docent va estar present amb xerrades i presentacions a molts països del món: Itàlia, França, Holanda, Dinamarca, Alemanya, USA, Perú, Xile, Mèxic, Argentina, Cuba,…, on sempre va exposar amb èxit els avanços de la Podologia Catalana, pionera de la seva mà en diagnòstic i en tractament de moltes patologies i en formació de podòlegs.
D’entre les nombroses distincions internacionals que va rebre destacar les medalles d’or dels Col·legis de Podòlegs de Barcelona, Madrid i París, així com el títol de Professor de la Universitat de Buenos Aires. El seu llibre “Ortopodologia Aplicada Experiencias” (1989) crec que continuarà durant molts anys essent un llibre d’obligada lectura per a qualsevol podòleg, traumatòleg o fisioterapeuta.
Fa 14 anys, ja jubilat, va decidir, establir-se al Berguedà, on ens vam conèixer. A Berga va continuar amb les seves inquietuds científiques i pedagògiques que van acabar consolidant-se amb el seu Curs d’Ortopodologia que ha arribat fins la que havia de ser VIII edició aquesta mateixa setmana (10 i 11 abril). Amb ell vaig entendre millor com treballen els peus i em va donar una visió més holística de la cadena cinètica que arrancant del peu es trasllada proximalment.
Proper, afable i inquiet és d’aquelles persones de les que aprendre era fàcil i que transmetia coneixements, benestar i saviesa. Se’m fa necessari destacar també la seva vitalitat i la seva generositat. L’edat i les malalties no li van fer perdre ni una mica la seva vocació, motivació i constància professional i com deia “tot el que se és perquè altres ho puguin aprofitar, si no no té sentit”.
Durant molts anys he col·laborat desinteressadament en els seus cursos, com una mostra de respecte, d’admiració i de recolzament a la seva tasca docent. Ell sabia que el seu cor, ja malmès, algun dia diria prou però ho afrontava amb les mateixes energies que sempre.
Gràcies, amic i mestre, he tingut molta sort en coneixe’t i et trobaré a faltar. DEP.
Comentar →
Gracies Per Aquest record tant emotiu de l’Evarist. Va ser el meu mestre. El recordarem sempre.
Reply →