• Clínica Teknon Privat
    +34 93 595 17 10
  • Hospital de Berga
    +34 93 824 34 04
  • Gabinet Mèdic Berguedà
    +34 93 822 07 07
Share
    • 11 FEBR. 16
    • 0
    La dieta en el pacient operat: alcalinitzant o acidificant?

    La dieta en el pacient operat: alcalinitzant o acidificant?

    Share

    El paper de la dieta en el malalt operat es troba en debat avui en dia. La dieta alcalinitzant va néixer com una dieta depurativa que al reduir l’acidesa del menjar facilitava la digestió i el pH del cos com element per facilitar l’homeostasis corporal (l’equilibri intern del cos). Però el seu paper està molt discutit.

    S’ha estudiat la seva influència en permetre facilitar el procés de recuperació en malalts sotmesos a cirurgies de diferents tipus, principalment cirurgies de mitjana i elevada complexitat. Aquest principi de la “Cirurgia Natural” ha estat molt qüestionat perquè no millora la cicatrització, no està clar que pugui potenciar la immunitat i no s’ha pogut demostrar que redueixi les infeccions postquirúrgiques.

    La dieta alcalina és fonamenta en la reducció de sucre refinats, farines blanques, begudes alcohòliques, cafè, begudes ensucrades i aliments d’origen animal (carn, llet i ous), així com l’augment de verdures, fruits secs, llegums i fruites. La proposta de mantenir dietes amb un 75-80% d’alimentació alcalina al voltant de la cirurgia es troba mancada d’evidència científica. El ferro és un mineral alcalí especialment important en aquests malalts per l’anèmia que poden provocar aquestes cirurgies. És a dir, aquesta dieta al voltant dels dies de la cirurgia ha de tenir molt present els aliments rics en ferro. La vitamina C (important per l’absorció del ferro) és àcida, però la vitamina K (necessària en el procés de coagulació) és alcalina. També s’ha pogut comprovar que l’excés de dieta àcida en el postoperatori pot comportar depressió, fatiga i tensió muscular, que dificulten la recuperació.La-cicatrizacion-depende-del-pH-de-la-herida

    Nous estudis publicats a la revista “Wound” (Basavraj, 2015) exposen la necessitat de crear un ambient acidificant per a la cicatrització de ferides, especialment aquelles infectades. L’article exposa que s’ha observat que “aquelles ferides amb un alt pH alcalí tenen una menor capacitat de cicatrització tant en ferides agudes (quirúrgiques) com en ferides cròniques (nafres), en comparació amb ferides amb un pH més proper a la neutralitat.” L’estudi explica que la cicatrització de ferides és mes dificultosa quan més alcalinitzada és la ferida. Quan la cicatrització s’inicia l’estat de la ferida passa d’alcalí a neutre i a àcid. També s’exposa que l’acidificació de la ferida amb substàncies tòpiques ajuda a augmentar l’activitat antimicrobiana, altera l’activitat de les proteases, allibera oxigen, redueix les infeccions, augmenta l’angiogènesis i millora l’epitelització. Altres troballes científiques són que un ambient acidificant ajuda a destruir el colàgen anormal que endarrereixi la cicatrització. En concret els àcids utilitzats per al tractament de ferides inclouen l’àcid cítric, l’àcid acètic, l’àcid ascòrbic, l’àcid bòric i l’àcid algénic. L’aplicació de la mel en ferides cròniques s’ha cregut beneficiós per l’elevat contingut en glucosa, però en realitat és perquè rebaixa el pH de la ferida fins a 3.5 amb una significativa reducció del tamany de la nafra. La majoria d’infeccions necessiten un pH per sobre de 6. El creixement de bactèries és inhibit per pH baixos (acidificats).

    És a dir, en aquests moments si que tenim evidència que les ferides quirúrgiques cicatritzen millor en ambients acidificats, però no tenim evidència que una dieta alcalina o àcida pugui ajudar a aquest procés de cicatrització.

    Share
    Comentar →

Comenta aquesta publicació

Cancel reply

Photostream

Share