• Clínica Teknon Privat
    +34 93 595 17 10
  • Hospital de Berga
    +34 93 824 34 04
  • Gabinet Mèdic Berguedà
    +34 93 822 07 07
Share
    • 01 OCT. 15
    • 0
    Victor Valdés: no va ser un suïcidi

    Victor Valdés: no va ser un suïcidi

    Share

    Victor Valdés es troba en un dels moments més delicats de la seva carrera esportiva a l’edat (33 anys) en que un porter internacional està en la seva maduresa i màxima plenitud esportiva.

    Controvertit sempre pel seu caràcter, tolerat pels seus companys i cuidat pel Barça, va decidir creure’s al seu representat i que podia guanyar molt més diners dels que estava guanyant al club blaugrana. Les seves circumstàncies familiars i personals també li demanaven. És per això que durant el 2013 i 2014 (a partir de gener de 2013) no accepta les ofertes de renovació del Barça i espera que s’extingeixi el seu contracte. El club blaugrana a diferencia de polítiques d’altres clubs el deixa jugar. La finalització del contracte és pel 30 de Juny de 2014 després de 19 anys vinculat al club (dels 13 fins els 32 anys). Quan es decideix no renovar contracte no es valoren 3 factors: el risc de lesió, la falta d’experiència en altres clubs i la dinamització que es fa del seu futur a la casa blaugrana quan deixi el futbol (ja que estem parlant del millor porter de la història del club amb 3 Champions i per títols de la història d’Espanya). No es decideix tampoc un calendari adequat que permeti despedir-se com cal. Es lesiona (26 de març de 2014) i presenta una ruptura parcial del lligament encreuat del genoll i una lesió menor del menisc intern. El mecanisme lesional (sense torsió) ja indica la parcialitat de la lesió. Pot aquesta lesió permetre jugar en un jugador de camp? No. Pot en un porter? Sí. De fet el mecanisme ja denota que aquest lligament creuat ja estaria parcialment afectat i bé que es trobava jugant. L’acompanya una lesió de menisc intern habitual en molts esportistes. Immobilització durant 2 setmanes i fisioteràpia adaptada li hagués permès jugar 5 setmanes després (1 de maig), i ajudar al seu equip en la fase final de la temporada en que no va guanyar res, com sí que ho feia el mateix equip un any després. L’equip perdia la lliga al mes de Maig amb 3 empats en les darreres 3 darreres jornades de Lliga. També hagués pogut anar al Mundial (Brasil 2014) on tenia molt números per ser titular de la selecció que arribava com a Campiona del món (ja que Casillas no era titular al seu equip). Perquè doncs el van operar? Els metges del club, faltats de reconeixement, no arrisquen amb decisions que després seran desacreditats per altres professionals. I si el jugador marxa és una avantatge perquè no assumeixen responsabilitats professionals. Els professionals externs (en aquest cas alemany) busquen reconeixement mediàtic i més difusió professional. Operar-lo és el més fàcil per tothom, menys pel jugador.

    Acaba a Alemanya a mans del Dr. Ulrich Boenisch (Hessing Park Clinic, 31 de març). Molt difícil d’entendre per professionals, a mans d’un artroscopista amb un prestigi mig entre els traumatòlegs del seu país i amb un reconeixement derivat dels seus vincles esportius. Se’n va més aconsellat pel seu representant que per professionals. L’opera i la Rehabilitació (inicialment a Barcelona i després a Ausburgo) es complica. Ha de quedar-se allà. No sabem si presenta també una infecció de baix grau com altres casos mediàtics del mateix cirurgià. Ja sense vinculació contractual amb el Barça, ningú el pot ajudar a defensar els seus interessos. El seu orgull el pot per retornar al seu club. El Mònaco no manté els seu precontracte de 4 anys (a raó de 10 milions d’euros) amb el jugador i entre en un cicle de 9 mesos on no és reconegut ni per entrenadors ni per clubs. El seu representant no és capaç d’imposar aquest precontracte amb el Mònaco mal plantejat i amb masses riscos pel club del Principat (físics, de caràcter, d’implicació, econòmics i els mateixos dubtes que aquí plantegem en el postoperatori). Acaba al Manchester United amb un contracte de 3.5 milions però sense jugar pels seus problemes amb el tècnic. Al Barça quan va tenir els mateixos problemes amb el mateix tècnic se li va tolerà i entendre per la seva joventut i perquè era home de la casa, però ara aquests arguments ja no es poden fer servir (i especialment amb aquest entrenador). I lògicament perd la internacionalitat.

    El problema principal no en el veig en el seu caràcter (jugadors joves il.luminats per contractes milionaris) sinó en el seu representant (Ginés Carvajal, no cobren comissions de traspassos sinó de nous contractes) i en el seu club d’origen (no té una estructura sanitària de prestigi que li permeti controlar l’evolució dels seus jugadors). Un altre dia en parlarem com els 5 millors clubs del món continuen amb una situació de vulnerabilitat mèdica (i secundàriament econòmica) total. No va ser doncs un suïcidi, sinó un homicidi involuntari.

    Victor Valdés ha reconegut aquest estiu que mai més tornarà a ser una superestrella, acabarà jugant en un club de segona línia i amb uns guanys (contractes i publicitat) notablement inferiors al del Barça. Això li va oferir el Besiktas i no ho va acceptar. Ho acabarà acceptant. Sempre pensarà en que podia haver passat si hagués tingut un representant diferent que l’hagués ajudat a canalitzar la seva supèrbia o el seu club un equip mèdic diferent que l’hagués assessorat millor. Difícil entendre encara com no ha demanat danys i perjudicis al seu representant. Un bon exemple per futures estrelles del futbol sobre el que no s’ha de fer. El club continua en la mateixa situació de vulnerabilitat, és a dir, amb els mateixos riscos. Nous exemples en esperen.

     

    Dr. Pere Mir i Batlle

    01-10-2015

    Share
    Comentar →

Comenta aquesta publicació

Cancel reply

Photostream

Share